Lutgarda's Friends som: En Josep Maria Farré ha begut de tantes i tan variades fonts que el canvi d'aigües li ha provocat una diarrea mental considerable. Des de Serrat a Gloria Fuertes, de Leonard Cohen a Jeanette, de Periko Alonso a José Sazatornil, de "Agermanats anirem caminant" a l'himne soviètic, aquest barceloní viu en un transtorn bipolar permanent. Les desfetes del seu venerat Centre d'Esports Sabadell han anat curtint el seu caràcter, de manera que enfrontar-se als seus alumnes a les classes de Llengua li sembla una experiència dolça com un capítol dels Teletubbies. Amb l'ajut de la banda intenta desintoxicar-se de la seva addicció a la Play-Station i a Gran Hermano, programa que modela les seves pautes de conducta. Un cop Lutgarda li va marcar el camí, té episodis de lucidesa mística, que aprofita per interpretar el paper del profeta Jeremies a l'Olesa on s'ha exilat. Aquest rei dels karaokes crepusculars és també el creador de les lletres de Lutgarda's friends, que els seus companys acaten perpetuant la patologia d'un home que creu que "qualsevol temps passat, fins i tot al costat de Xuxa, va ser millor".    
En Pau Fulleda és l'únic component dels Lutgarda's friends que no es dedica a la docència, fet que repercuteix notablement en la seva salut mental. Les úniques calces, enagües i visos que cauen a l'escenari dels Lutgarda's friends ho fan al costat de la bateria d'aquest jove arquitecte. El seu gust per la psicodèlia contrasta amb el rock psicopedagògic de la banda, però ho assumeix amb actitud ben mercedària. Remena el seu instrument amb la desimboltura de la nena d'El exorcista, però només està posseït per Lutgarda i pel seu afable caràcter.    
L'Andrés García és el baix de Lutgarda's friends. És també el professor d'informàtica de l'escola i viu al segle XXII. Representa, a banda de la base melòdica del grup, el nexe de la banda –d'arrels decimonòniques- amb les noves tecnologies. Escindit entre Xesco Boix i els Beatles, l'Andrés ha vist la llum en Lutgarda. Músic intuïtiu, vocacional i hiperactiu, a banda d'honest i irreprotxable pare de família, mou la seva ment a velocitat inversament proporcional als seus desplaçaments per l'escenari. Després de flirtejar a programes com "Signes dels temps", "Esta es mi historia" i una gala casposa de Canal Sur, Lutgarda's friends li ha donat l'oportunitat de reinsertar-se a la societat.    

El Josep Anton Garrido es mira el món a través de les seves amples ulleres, fet que li proporciona un cert sentit de realisme. A vegades es creu allò que veu i apel.la a la seva condició de matemàtic, però de sobte agafa la guitarra, s'arrenca amb un solo i tot es distorsiona. Llavors neix Pepan, un pare de família reconvertit a rocker que no oblida la seva època juvenil d'alma mater del grup "Alkoholemia". Josep Anton és el seny i l'escepticisme que la resta de lutgardos han d'esforçar-se a desballestar; és com un mèdium que uneix la banda amb el món convencional. Meticulós com Mejuto González, diplomàtic com Kofi Annan, escèptic com Sòcrates, assenyat com la consellera Tura i futbolista com Prosinecki, en Josep Anton és també arrauxat com Pepan.

    
Guitarrista de formació clàssica, esperit renaixentista i dimensió intemporal, Toni Comaposada és alhora sustent melòdic de Lutgarda's friends i també la seva mascota. La seva grandesa musical i humana –també anatòmicament parlant- contrasta amb el petit tamany que adquireix quan es transfigura: esdevé l'osset de Mimosín. "Us estimo molt a tots", proclama repartint afecte quan l'harmonia regna en el seu univers particular, fet que succeeix sovint. Assegut a la cadira, com manen els cànons, adorna les melodies amb els seus arpegis i trèmolos, com qui acaricia un pelutx. En Toni, custodiat sempre a costat i costat per les seves enormes patilles, observa com l'entorn va rebatejant-lo conforme va obsequiant tothom amb impagables anècdotes: Toni Chanclas, Toni Coma-etílic... Ell s'ho mira tot, des de la seva distància de professor de música, i riu, amb un riure gran com un pa de pagès d'aquells que fa al forn familiar.    

El Pedro García sap com fer veure que ell és diferent, malgrat el seu nom i la seva debilitat per l'imperial Real Madrid. Arrossega l'estigma d'haver nascut a Terrassa, però amb la solidaritat i l'afecte dels que l'envolten ho ha anat superant. Llicenciat en química i temut professor de matemàtiques i naturals, substitueix la probeta per la guitarra elèctrica sempre que el deixen. En Pedro és el creador de les melodies de Lutgarda's friends, sempre tenyides de la rauxa que corre per les venes d'aquest bluesman d'Olesa de Montserrat. Els seus companys tremolen quan construeix una subordinada, ja que suposa que ha parit de nou una altra idea que els farà treballar. Amb tot, Lutgarda's friends té molt del Pedro: un gust ranci pel vi de tetra-brick i per les converses sobre Bigote Arrocet, la xistorra i els fores de joc, amb música de fons de Karina.