GÈNESI

Lutgarda Mas i Mateu va irrompre un dia a la grisa i anodina vida de sis homes ja refets i va dir-los si volien ser amics seus. La inesperada aparició de la religiosa va trasbalsar la seva existència i va guiar-los de llavors ençà pel camí de la virtut, amb alguna recaiguda esporàdica en el món del Rioja barat. L'Andrés, el Josep Anton, el Pedro, el Josep Maria i el Pau van interrogar-se, en la seva estupefacció, sobre quina seria la manera idònia de poder comunicar-se amb ella, d'homenatjar-la. De sobte, des del rovellat radiocassette de la classe on es trobaven, va començar a sonar la joiosa melodia que resa:

Poble de Déu
Poble en marxa
Junts fem camí
Poble de Déu
Església que avança
El regne ja és aquí


Estaven perplexos. Seria un missatge encriptat? Van decidir escoltar aquella cinta al revés per veure si contenia la clau.

Eres tú
Como el agua de mi fuente
Eres tú
El fuego de mi hogar

Ho havien entès. Eren els escollits, els "Lutgarda's friends", i amb el seu testimoni glorificarien aquesta dona de qui només havien vist una il.lustració en carbó. Mentre es congratulaven pel seu nou estatus i brindaven amb un got de plàstic regat amb Viña Adela, va arribar el Toni, que arribava tard a la cita. Venia excitat, explicava que pel Pont de l'Anoia s'havia trobat Lutgarda, i li havia demanat que ens guiés en el nostre periple.

FUGIDA D'EGIPTE I TRAVESSA PEL DESERT

Els sis escollits començaren llavors la seva singladura. Després d'uns primers assajos a la capella de l'escola -amb l'esperança que des d'allà Lutgarda anés dirigint els seus arranjaments-, s'adonaren que el vi de missa no era tan fèrtil com els tetra-bricks de Viña Adela i es traslladaren a l'aula de música com a zulo particular. Allà van tocar les seves primeres peces: una levitadora versió de "My way", una desesperada crida a la reaparició de Lutgarda, "Knocking on heaven's door", i davant la impotència per la manca de resposta, una iconoclasta revisió de "Poble de Déu". Els membres anaven teixint entre ells una invisible teranyina musical que els uniria per sempre. Derrota tras derrota hasta la derrota final.

Després d'una època inicial en què la fita més remarcable de "Lutgarda's friends" fou reunir quinze pacients professors a l'aula de música després d'un dinar de Nadal mentre feien la digestió, per escoltar la il.luminada il.lusió del grup, va arribar l'hora que la banda se sentís cridada a més altes cotes. En un món en guerra, "Lutgarda's friends" va organitzar un concert per la pau que, malgrat que músicalment va fregar la destrucció massiva, convocà un fervorós públic que envià un clar missatge al grup: "Feu el que volgueu, però mentre el Toni Comaposada surti a l'escenari amb chanclas, aquí estarem".
El temps passà i després de desballestar tots els clàssics musicals contemporanis amb contundents versions, tocant especialment fons amb una etílica relectura d' "Amigo Félix" d'Enrique i Ana, els "Lutgarda's friends" van saber que havia arribat el moment de fer el seu llegat a generacions posteriors. El missatge arribà de terres llunyanes, concretament des de l'Orde de los Mercedarios de Castilla, que els demanà una cançó sobre el suggerent tema de "cautivos de hoy". Naixia el primer hit internacional del grup "Manuel Medina", i la primera gira, amb una única actuació a Valladolid davant la perplexa mirada dels monjos locals.
Aquell èxit sense precedents impulsà el grup, que s'havia donat també un altre bany de masses a Martorell amb un concert que va omplir a vessar el seu Centre Cultural, a seguir composant. Peces místiques com "Estabas", d'amor fracassat com "Zona catastròfica" o un crepuscular blues per a més gran lloança de Lutgarda. Paral.lelament les monges de l'escola fundaven el club de fans de "Lutgarda's friends", sota la iniciativa de la Mare Rosa. L'èxit mediàtic estava al caure.
   

LUTGARDA'S FRIENDS TREPITGEN LA TERRA PROMESA

Igual que Lutgarda Mas i Mateu va ser una monja local amb vocació universal, els seus seguidors van comprendre que havia arribat el moment de depassar les fronteres del Baix Llobregat Nord i llençar-se pel trampolí de la fama. Així, "Lutgarda's friends" va pensar que la seva cançó "Estabas", que parla de la ubicuitat d'un ser superior, podria ser la sintonia d'algun programa de televisió presentat per Ramón García.

Però una dolorosa desfeta del Sabadell a la Vila Joiosa va conduir el Josep Maria, el seu ideòleg -suposant que al seu cap hi hagi lloc per a idees- a composar un arrauxat càntic sobre la bellesa de la derrota. "Sabadell, què m'has donat?" suposava un inesperat fenomen de masses a la capital del Vallès que va contribuir a l'enèsima recaiguda dels seus membres als tetra-bricks de Viña Adela. La gratitud del grup cap a la ciutat sabadellenca era tan gran que els "Lutgarda's friends" van haver de subjectar el Toni Comaposada per evitar que sortís en calça curta a aturar el tràfic de l'Eix Macià per agrair personalment el suport.
Lutgarda estava contenta. Els seus deixebles, lluny d'agafar la baixa per depressió, havien portat el seu gloriós nom arreu. Els "Lutgarda's friends", que havien versionat "El chiringuito" de Georgie Dann com "El finiquito", tement perdre el seu lloc de treball, veuen ara davant seu un futur ple d'esperança. En Josep Maria ja veu el seu Sabadell a la copa de la UEFA, com va predir un discutit profeta local. En Pedro es vislumbra tocant al Bernabéu davant 100.000 individus. L'Andrés pensa invertir els guanys en inventar un aparell que el permeti comunicar-se amb Lutgarda per web-cam. En Pepan es deixarà créixer la barba, s'hi posarà floretes, pintarà el seu monovolum familiar de colors lisèrgics i demostrarà al seu bambino quin pare més hippie que té. El Pau construirà una ermita on els Lutgarda's puguin refugiar-se quan morin d'èxit. I el Toni Comaposada, el Toni Comaposada, arribarà tard a l'entrega dels Grammy.